Una ciutat fantàstica...

Aquí us deixo una entrada sobre la ciutat més meravellosa que he vist mai, Nova York, al meu entendre ciutat turística per excel·lència i que tot viatger ha de conèixer per a saber el que significa ser a la capital del món. Nova York és d’aquestes ciutats a les quals cal tornar més d’una vegada ja que sempre té alguna cosa per oferir. Jo, particularment, he estat a Nova York dues vegades -amb i sense torres bessones- i també he tingut ocasió de viure un 4 de juliol al costat del riu per veure els imprescindibles focs artificials d’aquest dia tant especial. En el primer viatge, evidentment vaig fer tot allò que cal fer -Estàtua de la Llibertat, Empire State, World Trade Center (amb les Torre Bessones llavors), Wall Street, Pont de Brooklyn, Creuer pel ric Hudson, viatge en helicòpter, etc....

La segona vegada hi vaig estar poc més d’un cap de setmana ja que jo estava allotjada a Boston, on vaig passar una estada d’un mes....però d’aquesta segona ocasió puc explicar una inesperada anècdota... Resulta que el cap de setmana que vaig baixar de Boston a Nova York el vaig decidir d’un dia per l’altre, ja que una amiga meva casualment també estava per allí uns dies. Després d’un bon dinar i un llarg passeig per la ciutat, ens trobem a la Cinquena Avinguda una mica més enllà de Tiffany's en direcció a Central Park, dos companys d’infància que feia molt de temps que no vèiem...Quina casualitat!!! Estàvem allí, en una ciutat tan gran, a la mateixa hora i en el mateix lloc, que petit és el món...

Després de xerrar una estona amb ells vaig decidir passar uns quants dies més a la fantàstica Nova York, en un hotel a la zona nord de Manhattan, ja prop de Harlem. Aquesta vegada, ja sense Torres Bessones, l’estada va durar uns 5 dies i encara no veig el moment de tornar-hi!!

Tenen espais en comú l'art i el disseny multimèdia?

Suposo que el disseny és una disciplina tan summament recent que no se sap on col·locar i d’aquí el sorgiment d’aquest intens debat sobre la línia que separa el disseny de l’art. Com a primera impressió i després de donar-hi unes quantes voltes penso que potser la diferencia més important entre ambdues disciplines, tal i com apunta Joan Costa, la trobem en la seva utilitat o funció. El disseny soluciona problemes i l’art els incita. Però a mesura que vas pensant t’adones de que la línia que separa ambdues disciplines es fa cada vegada més petita si pensem, per exemple, que tota escultura té un disseny inicial.

Buscant la definició de disseny trobem: "Traça o delineació d’un edifici o d’una figura." Llavors tota l’arquitectura de la història té un disseny previ, un projecte, una idea. Per tant és o no és art? Una altra accepció de disseny és: "Concepció original d’un objecte o obra destinada a la producció en sèrie." Aquesta definició s’entén, per exemple en el marc del disseny gràfic, disseny industrial o també el disseny multimèdia, però què dir de la producció de gravats que poden repetir-se multitud de vegades? Serien disseny també? El disseny moltes vegades es vincula amb la creativitat, amb la innovació, amb el concepte de la idea prèvia a la consecució final. Per això, des dels esbossos dels frescos fins als esbossos d’una pàgina web, tindrien un disseny.

No obstant això, en la nostra ment i en l’entorn que estem situats, associem disseny a una cadira, un llum, una taula... per tant aquests objectes no es poden considerar art? La veritat és que no és tant fàcil establir una diferència pura entre les dues disciplines però després de qüestionar-me totes aquestes preguntes reprenc la meva hipòtesi inicial dient que l’art i el disseny comparteixen moltes postures, però que allò que els fa especialment distints és el seu objectiu, la seva fi, la seva funcionalitat. El disseny ha de tenir una funcionalitat pràctica (un llum ha d’enllumenar, una cadira ha de ser còmoda). En el cas d’una pàgina web, el seu disseny respon principalment a una idea persuasiva, que fa que l’usuari recordi allò que a vist o que compri allò que s’anuncia, per tant, podem dir que aniria d’acord amb la demanda del públic, en canvi, l’art no té per què tenir una funció fixada, pot ser merament decoratiu o inclús ineficaç persuasivament parlant. . L’art és una fi en si mateix, i el disseny un mitjà.